Mu Mare

 Mu mare, podría ser obvi tot el que diré a partir d'aquí i ridícul, si ens fixam en la data (el dia de... bla bla bla...). Però ho publicaré igualment, en un diumenge que podrà ser llegit un dilluns qualsevol, que poc m'importen les convencions ni les opinions! 

 Aturem aquest ritme frenètic que tenen les coses d'avui dia per fer-hi un forat a l'agraïment, perquè no vull que tothom tengui dedicatòries menys tu i no vull que donem per suposat res. A més, l'únic poema que t'he dedicat és el de Mare-atzavara l'any 2021 i el de Criptogínia!!?? No...no pot ser!!

Ja està bé de santes mares abnegades i angelicals que ho donen tot sense demanar res a canvi!  Avancem, juntes, deixant enrere el que ja no ens serveix perquè ja saps, mu mare, que tu ets el meu mirall, però jo també ho som per a les que ens venen darrera expectants.Per tant, que d'aquest joc d'espills en surti quelcom de profit,avancem. 

Primer de tot: gràcies per haver-me parit! Per haver allotjat un nou ésser humà entre les teves costelles i haver-lo alimentat amb el teu cos. Quasi res, eh? En segon lloc, gràcies per tota una vida d'esforç i més esforç, per a que no ens faltés res, xapant-te entre les feines de la casa (totes van caure sempre damunt teu, com havia de ser llavors sinó?) i entre la vida a una empresa que et va explotar fins al darrer dia, el de la jubilació. Esforç i més esforç i mai resultava ser suficient, sempre tothom demanant-te més i tu sense acabar d'encaixar en cap dels dos mons, ni en el vell (patriarcat obsolet),  ni en el nou (el que esteim teixint entre totxs). 

Per acabar, no em vull deixar les GRÀCIES (infinites) per haver estat sempre un exemple, com he dit abans, un mirall. Tothom que et coneix sap com ets de lluitadora i somiadora, intensa, amb un caràcter i uns principis ferotges,i una creativitat i un sentit artístic immensos. 

Record enmig de la cuina el cavallet de pintura, el trui d'infants jugant a no ferir-lo entre carreres o,d'adolescents, barallant-nos per qui havia de fer el sopar, el caramull de roba per rentar... I ben enmig,  la teva perseverança en el plaer del dibuix, enmig de la cuina, un element tan fràgil com un cavallet de fusta. Gràcies a tu m'és familiar l'olor a aiguarràs, les pintures a l'oli, el carbó i les acríliques, les sales d'exposicions i els racons amagats de Mallorca (cercant un bon lloc per posar de nou el cavallet!) , l'època dels balladors retratats fins a l'obsessió, després, amb els anys, vengueren les màscares, els caparrots i les titelles de dimonis, però ja dins un estudi, a la fi, un ESPAI PROPI a la teva mida. Se suposava que eren els dies en que havies de sentir el niu buit? Ahà...

La Constància mai està buida.Tu l'omples amb aquesta quimera que és l'art (la poesia, la fotografia, l'escultura etc etc) i estic convençuda que si jo escric, si li procur un espai i un temps( el més valuós que tenim) a l'expressió de les emocions més profundes i alhora universals, mu mare, és perquè aquesta quimera de donar-li veu a l'ànima, la duc a les venes gràcies a tu. El meu quadern és el teu cavallet enmig de la cuina. Per bé o per mal. 

Així que tot això i més... T'ho dec a tu. I del perseverar, contra tots els temporals, contra tot pronòstic... aquesta cuirassa d'escórpora i atzavara...esper també haver-ne heretat ni que siguin unes poques engrunes.

Molts d'anys Cati Sa.! Per molts anys més juntes amb nous projectes fascinants!