Et deixaren fora dels museus vivents i dels llibres
a la porta de galeries d’expressions tan profundes
inversemblants i d’una mística concebuda amb tanta paüra
que en origen necessitares trampejar la invisibilitat.
Quan s’alçaren els temples de l'avantguarda
tu et vas quedar a la porta de les lloances repensades
i signades per jutges homònims
pactant sentències universals.
Et resignares a entrar-hi com una visitant
que volia passejar entre estils
medievals o rostres cubistes
o tal vegada desitjaves i no ho sabies
trobar-te en una prestatgeria
o convertir el marbre en alt pedestal.
En el fons t’hi esforçaves per què t’hi volies quedar
sense ser-ne l’objecte que inspirava la màgia,
si no la força que la sabia copsar.
#art #criptoginia #poesia #encatala
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada