Escric des d’un pati brut, amb els cossiols agònics després de les borrasques, pràcticament a les fosques i amb els udols d’un mussol que voreja el poble. Em sembla bé, m’agrada que em recordin que els humans no som els únics habitants del món. Aquest cu-cúuu m’espavila.
Escric des de l’agraïment i l’enuig. Fa poques setmanes vaig
anar a una biblioteca de Menorca a conversar sobre El meu psiquiatra… Una
biblioteca davant el mar. Preciosa, espectacular. Només va venir una persona. I
vam conversar i molt. A redossa vam trobar el nostre sentit de les coses que
feim, a vegades, sense saber per què. Ens vam presentar i jo li vaig contar
contes i faules, poemes en vena. Ell, em va obrir una finestra al seu sentir.
Malgrat tot, un regust de decepció em va pujar gargamella amunt. I no em va
valer una pastilla, cap protector d’estómac et prepara per a la decepció.
Llavors, et demanes: val la pena tot això? Sortir cansada de
fer feina, agafar un vol, els nervis, les anotacions, per a què?
El meu SÍ. Fou rotund. Sí val la pena. Un lector. Un espai
meravellós davant el mar, la cala, els llibres, el bibliotecari curiós. Tot va
valer la pena i sinó ja m’ho faré, somiaré alt per esquivar els traumes. De
veres sempre he pensat que el millor premi o regal, és poder xerrar amb els lectors/es.
Per jo sempre será un xut de droga dura que un gran lector/a em digui que ha
gaudit amb el Psiquiatra o que els poemes li han escarrufat.
Perquè la vida, ja ens dóna molts disgusts, fem-ne ballar
les àguiles (com el poema), fem-ne un festeret de fum de color blau (com el
relat) i seguim, continuem endavant sempre (com diu na Fàtima).
Ah, na Fàtima, algun dia us parlaré d’ella. Incansable, incombustible
Fà, de lèxics i paraules sacsejades, guions i arxius rescatats de les cendres
de l’oblit. Na Fà, impulsora, catàrtica, Gòrgona entre les fades, bruixa de
principi a fi. Algun dia us diré…que fou
ella la que em va aencoratjar a
publicar, a participar, a recitar, a fer tot de coses que jo, mai haguera
imaginat. I ara són posibles, totes elles. Juntes esteim esperant el part d’uns
poemaris èpics i d’uns arxius teatralitzats a viva veu. Juntes, amb na Maria,
recorrem escenaris engatant-nos de versos i feim de la poesia un altercat.
Per si no t’ho he dit mai, gràcies, Fàtima Anglada. La teva
petjada en mi, és immortal.
#Pròximament #Alesmillorscases #prestatgeries
#unaaltramaneradeferpoesia #elmeupsiquiatraespantat #llegirensfalliures #bookstagram
#xiscaxala #poesiaencatalà #literatura #mediterrania #biblioteques #fracàs
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada