Sisè, mare-atzavara

 

La ferida més grossa ens uneix/

un tall precís ens va separar els batecs/

però vingueren més talls no tan exactes/

i les ferides foren feréstegues/

encara ara no ens clou el bàlsam/

de la rutina i la dona   la nina/

que plora perquè sa mare no hi és/

dempeus només veu una atzavara/

per dins regalima elixir i per defora escórpora viva/

 a la seva filla /             a la seva nina/ 

no vol afeblir./