A l'agenda hi vaig anotant els certàmens de poesia als que particip, amb la data límit d'entrega i la data en què es fa públic el veredicte del jurat. En aquesta segona data hi solc escriure: s'allibera...El buit fèrtil o s'allibera...
Perquè mentre duri la deliberació no puc fer res amb cap dels poemes presentats, no es poden publicar enlloc ni aparèixer a cap mitjà. Hi confio tan poc en guanyar cap premi que ja la previsió és "S'allibera". Per poder-ne fer el que jo vulgui, tancar-los dins un calaix o donar-lis ales en recitals, el blog... Tornen a ser només meus.
Aquest poema que ahir es va "alliberar" pertany a un recull titulat "El buit fèrtil". Ja l'he passejat per massa intents de concursar, quedarà soterrat amb els altres versos dins un jo molt profund, com un buit des d'on va ser possible que naixessin els versos més tenebrosos.
Crit o confit.
Anit he calcinat l’insomni/
i a les seves cendres/
hi he dibuixat morfemes/
absoluts i aleatoris./
A l’alba n’he fet un rosari/
d’animetes errants i paraules perdudes/
com a patena el meu nom/
i perquè els colors no desentonin/
els hi he procurat una sòrdida melodia.
#XiscaXala #Poesiaencatalà #literatura #Elbuitfèrtil #Versoslliures #Mediterràniament #Poema
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada