Novè

 

M’esperona el silenci/

i em mostra/

com riuen les paraules fent jutipiris/

per descambuixar les lletres i oferir-se/

en un trencaclosques mai abans orquestrat./

Aquest mutisme dansaire em deixa entendre/

com somien les paraules,  els jutipiris/

transpirant, bescanviant vestits diminuts/

 de titelles que treuen esquelets de fusta,/

 trontollant dins del bagul d’algun nòmada, algun!/

algun firaire o sota el llapis d’un dibuixant./

I roden mots amb el cap entre les cuixes/

inflant-se de saba i desendreçant nous contes,/

noves ordres de direcció, new songs…/

S’amaguen de la inútil xerrameca/

histriònica/

per jugar amb el dia i  l’avui,/

a un teatre que s’estrena         in eternum/

ad hoc/

amb butaques que eclosionen/

i una taquilla esbudellada i instintiva/

enquadernada amb estil japonès./

L’obra inèdita:/

guardó/

de la teva vida./