Darrerament
escric moltes tristors. I seguim. Duc unes setmanes (o mesos, o…) sentint-me
exclosa a nivell creatiu. Desubicada. El Certamen de la Fundació Maria-Mercè Marçal ha
declarat desert el premi de poesia de 2026 amb 93 obres presentades...Ni una es
mereixia el reconeixement? La publicació? Ser llegida i compartida, escoltada,
cap de les 93 autores/autors no ha escrit poemes prou valuosos? Quin és el
barem? On és el llindar? M’hi jugaria doblers a que entre aquests 93 n’hi ha
algun que no encaixa amb les corrents literàries actuals però t’acora, et fibla
i t’empeny fora dels límits del pensament. I tal vegada, per això, no encaixa. Es
queda fora.
Evidentment, no
estic xerrant des meu poemari, presentat fatídicament a n’aquest mateix Certamen. Es queda fora, com
molts altres, alliberat per fer-ne el que vulgui. Estic parlant de les altres
92 autores.
Seguint amb les
misèries: aquesta setmana s’ha fet pública la convocatòria a la residència becada
per el FLEM 2026. Amb tota la il·lusió del món i esperançada d’haver trobat una
oportunitat així, em propòs llegir les bases per presentar la meva candidatura.
Tenc tants projectes en marxa i en ment! PAM! Primer sotrac: només es poden
presentar gèneres narratius (enlloc poesia?) i (segon sotrac: aquest
insalvable!) només si ets menor de 40 anys...Perquè ja se sap, que si tens 40 o
més primaveres...ets una espècie de carca caspós que ja t’hauries d’haver
jubilat en el món literari. Fas olor de naftalina i els joves, pobrets ells, no
tenen espais on expressar-se (mode ironia on).
Darrerament
escric moltes tristors, si, frustracions diria jo...Un voler ser-hi i no saber
com. I em venen moltes ganes d’escoltar Manel versionant Pulp. La gent normal?
Vull ser com la gent normal? Encaixar en el que s'espera que sigui una poeta? O seguir caminant als marges?
Ni ganes de triar, ni possibilitats de fer-ho.
#FundacióMariaMercèMarçal #FLEM2026 #Desubicada #Lagentnormal #Onsónelsmarges #Frustració #Literatura #Poesia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada