Una butaca.
Na Neus no ho entenia. Com s'havien pogut gastar tants recursos en una butaca així? Era una família de bojos, els pares de la seva millor amiga s'havien gastat una fortuna en aquell seient enganxifós i tan desfasat, una butaca de pell. Però no era l'únic objecte de la casa que li cridava l'atenció. També hi havia aquell televisor de plasma gegant, les figures de porcellana, les làmpades sumptuoses...i a més a més, no tenien energia solar! Quina tudada en ple segle XXII ! Entendre aquestes coses no era gens senzill per una nina de 13 anys que tenia, llavors, tot el futur per davant i un encenedor a la butxaca. La ràbia li va pujar a les galtes enceses i la casa sencera es va fondre entre les flames.
(138 paraules)
#microrelats #breuperòintens #xiscaxala #paraulesmigrants #crisiclimàtica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada