ELLA ESTIMAVA LA POESIA PERÒ…
No la de Góngora, ni Quevedo, ni tan sols Lord Byron o Verdaguer, no. Ella, estimava els versos d’Alda Merini o Sylvia Plath, Bukowski li feia saltar els ploms, entre somnis se li apareixia Maria Mercè Marçal i un gran terrabastall li sacsejava el moll dels ossos llegint Miquel Bauçà…”amics, anit”... Tot plegat li feia venir salivera i, això, la gent, no ho entenia. Per tant, dins la solitud, la seva passió encara es feia més gran, s’hi veia reflectida en aquells autors descambuixats, en paladejava cada paraula, corria a la seva vora, sempre a contracorrent, i per això, si, els estimava encara més i més. Incondicionalment.
#2023 #micro #breuperòintens #xiscaxala #encatalà #poesia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada