No puc fer feina com si no tengués fills i criar els meus fills com si no tengués feina. Obvi. No puc. Però se m'oblida que ningú pot. Jo tampoc. Se m'oblida per l'implacable pressió en tots i cadascun dels àmbits de la vida ( una pressió especialment incisiva per a les mares d'avui dia, pul·lulant entre l'estampa d'immaculada Verge entregada al 100% a la familia, i la imatge d'una superwoman que arriba a CEO de l'AMIPA des de Silicon Valey). Així que avui vull compartir aquest microrelat, acompanyat d'aquesta precisa imatge, per si se'm torna a oblidar que no existeix l'Home ni la Dona (en majúscules, si) de proporcions perfectes. La perfecció no existeix, òstia, deixem de perseguir-la! No trobau?
LA MÀGIA DEL MOMENT
Na Neus viu a contrarellotge. Els seus tres fills viuen amb un temporitzador automàtic que és capaç d’accelerar o recular segons l’edat i el poder de cadascun. Però na Neus... veu baixar els granets de sorra frenètics i és incapaç d’aturar-los: les compres, la feina, les classes (per no estancar-se!), la casa, la premsa (per estar al dia!), la cuina i el real food, tot l’oci que hi pugui enfonyar, els amics que l’enyoren i...agafa aire fumant. S’atura només els cinc minuts que li pot durar una cigarreta. Cinc. Seus. Màgics moments de silenci serè on es deixa volar d’amagat i torna fum.
#Microrelats #XiscaXala #Encatalà #Literatura #relatsconfinats #escritel2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada