Miquel Bauçà, Felanitx (1940-2005).
En concret aquest poema que ve a continuació, tant em va impactar quan el vaig descobrir que el vaig emmarcar i penjar al menjador de ca nostra. Topar-me amb ell de tant en tant era com donar-li una bufetada a la rutina.
<<Amics, anit,
perdoneu aquesta petita excitació.
Us he de dir... que he decidit seguir vivint,
vestir-me com vosaltres, correctament,
amb corbata; i, com cal, traçar-me
uns plans dignes, per tota la vida, plens de sentit.
Amics, anit,
ara que encara els meus ulls poden veure
coses belles -gessamins, donzelles, libèl•lules-
i tantes d'altres coses -escenes casolanes,
familiars, escenes de violència-,
anit, doncs... >>
Enllaç a Poeteca:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada