Són les 7:43 del dia que havia de venir tota sola
tota jo sense roba a la sala de les bones noves
camin el sol que trenca l’alzinar
i tan misericordiós com tebi
va cosint amb les fulles un sostre
que m’aixopluga
però avui he vengut tota jo
la roba tota sola
perquè vull fer-te un altre camí
de penombra no vull capelles
ni olors estantisses ni tampoc vidrieres
cronometrades/ hipnòtiques/
avui retrona un orgue més profund
i greu i em canta
vol que el trobi/ em diu/
que nedi pel soterrani més enrevessat
que salti les marjades
vol que el cel s’esqueixi damunt les meves
espatlles
i he de saltar marjades? I que s’esbuquin?
I si no puc arribar a la vall?
El neguit em devora per dintre les partitures
de l’orgue que no veig
la música s’atura
quan em reconec les nafres, el seu rastre
a la meva cara arrugada,
una àliga qualsevulla vola
i m’esperona els cabells, les cames, la por.
Aquí volia arribar?
Enfora de tot, a prop dels penya-segats descalços
ben enfront el nostre límit/ suara/
la mar que m’escup
és que no puc continuar?
Només hi sóc jo
només jo deix peuades en aquesta pedra
és quan m’atur
que ball amb els esquelets
és quan m’atur
que surten del bosc les ànimes
m’encís amb un estol de grumers morts
caminets de copinyes gelatinoses, retudes
delir observant la meva cala, la meva vall
solitària, verge i sembrada de posidònia rosada
continua fent-me ofrenes
les veus? Filla meva,
escolta-les, toca la seva cançó
dansa el seu camí.
#xiscaxala #poesia #encatalà #menorca #fillameva
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada