DINS LA CASA
La primera casa de tots era de carn
i feia la mida d’un puny però es va anar expandint per envoltar uns batecs
forts i diminuts. Gairebé no hi entrava cap llum i els sons més clars arribaven
com les algues a través dels fluids. Retrucs de tambor, càntics bromosos, entre
onades de líquids que modelaven la nova criatura. Durant tantes llunes fou la
singular casa de tots, la llar primigènia,
fins que ens evacuaren, com una clovella que allibera un nou destí. Érem
el futur i no ho sabíem. Estotjaríem el record d’aquella cova en algun racó
dins nostre, i tampoc no ho sabríem. Duent així un bocí de passat dins el
nostre present, sense saber ben bé què fer-ne...
13/04/2020
#microrelats
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada