El vent no et toca
quan la darrera llum
etèria
retalla el món al que
t'aferres.
Aquí davall, a les
andanes del teu pensament
tot és fosc menys les
faroles
i algun eslògan
presumptuós.
La nit recorre els
carrers
i assenyala les
teulades,
et parla de la mort, de
la seva fal·làcia,
dels panys que li poses
al vent
però aquest no et toca.
Mentre tu empenys,
tossut,
amb rumors, una faula
isolada,
i estrictament vivificada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada