Cova: l' origen de Txaikosvki

Benvolgudes, benvolguts...deix per aquí (baix de tot) aquest poema que vaig escriure fa anys (més de 9 i més de 10 probablement), en el que intentava copsar els inicis i l'evolució de la música, des dels timbals fins al Llac dels cignes de Txaikovski. Tot agraïnt aquest esperit humà de superació, de recerca de nous sons, gràcies músics, gràcies ballarins/es! 

Mai s'ha publicat, però a partir d'aquest post les seves paraules s'han convertit en paraules migrants...Què senzill i complicat a la vegada! He de dir, que tot i que no s'hagués publicat sí que va ser exposat al públic però amb un altre format, ja que alguns versos seus van ser vilment estampats a damunt una meravellosa pintura acrílica (autora: Cati Salom) a l'exposició de Rituals a Ciutadella (duta a terme el mes d'agost de 2015). 

I és aquí on volia arribar, aquest quadre (si, el de la imatge) va volar el passat djous, va ser sortejat en una rifa benèfica, amb els versos que veieu escrits a damunt, en concret els següents:

Un diapasó primigeni i sense religió/

ni escales de Sol Major dissecades/

va bategar entre el mutisme pretèrit/

És a dir que ja no és nostre (ni de la pintora ni meu). Qui sap a quina casa haurà acabat? Per tant, també s'ha convertit en una obra migrant...Li vull desitjar el major de tots els èxits: l'esser vist per a que de la mirada atenta en sorgeixi l'impacte que l'ha de gravar a la memòria.  Ha estat un plaer crear-te. 

Cova: l' origen de Txaikosvki

Un diapasó primigeni i sense religió/
ni escales de Sol Major dissecades/
va bategar entre el mutisme pretèrit/
impulsant tènues riuades dels sons destriats/
I en un llit silent la bruixeria acústica/
va commoure la lletania de tots els timpans./
Avui que puc veure la maquinària de músculs i tendons/
culminant la perfecció d’un grand jeté/
entenc que cossos com els nostres/
es procuressin la conquesta d’aquells sons./